divendres, 14 de desembre de 2012

Ara que s'acosta NADAL

Tot i que ja fa temps que l'escolto m'encanta!!!! M'agrada tant  per la melodia com per la lletra que és preciosa!!!

diumenge, 2 de desembre de 2012

Molt emotiu!!!


Fa temps que el vaig veure, ens el van posar en un curset.

L'altre dia en el programa "Singulars" el vaig tornar a veure.

El vull compartir des d'aquí.

divendres, 26 d’octubre de 2012

Atreveix-te a ser feliç: estima!!!!


Atreveix-te a ser feliç: estima aquest és el lema que tenim aquest any a l'escola Escolàpies Igualada.
Una de les activitats per treballar el mateix  ha estat posar,  als nens,  el següent vídeo i fer una pluja de paraules, paraules que havien de resumir la sensació que havien tingut al veure'l. S'ha generat un clima preciós. La veritat és que ho han fet molt bé.
Vull doncs des d'aquí contagiar aquest somriure, amor, felicitat, optimisme.....


dimecres, 24 d’octubre de 2012

Des del cinema un reconeixement

El vull compartir des d'aquí. És un reconeixement i com no ..... una font de motivació.

 Espero que en gaudiu!!!


dijous, 11 d’octubre de 2012

Il·lumina el món!!!!

És preciós!!!! Ja sigui amb una paraula, una mirada, un somriure o simplement amb el teu dia a dia, pots
donar llum.



 

dimarts, 2 d’octubre de 2012

REGALA FELICITAT!!!!

El missatge és preciós!!!

Dos hombres, ambos muy enfermos, ocupaban la misma habitación de un hospital. A uno se le permitía sentarse en su cama cada tarde, durante una hora, para ayudarle a drenar el líquido de sus pulmones. Su cama daba a la única ventana de la habitación. El otro hombre tenía que estar todo el tiempo boca arriba. Los dos charlaban durante horas. Hablaban de sus mujeres y sus familias, sus hogares, sus trabajos, su estancia en el servicio militar, dónde habían estado de vacaciones.... Y cada tarde, cuando el hombre de la cama junto a la ventana podía sentarse, pasaba el tiempo describiendo a su vecino todas las cosas podía ver desde la ventana.

 El hombre de la otra cama empezó a desear que llegaran esas horas en que su mundo se ensanchaba y cobraba vida con todas las actividades y colores del mundo exterior. La ventana daba a un parque con un precioso lago. Patos y cisnes jugaban en el agua, mientras los niños lo hacían con sus cometas. Los jóvenes enamorados paseaban de la mano entre flores de todos los colores del arco iris. Grandes arboles adornaban el paisaje y se podía ver en la distancia una bella vista de la línea de la ciudad.

El hombre de la ventana describía todo esto con un detalle exquisito, el del otro lado de la habitación cerraba los ojos e imaginaba la idílica escena. Una tarde calurosa, el hombre de la ventana describió un desfile que estaba pasando. Aunque el otro hombre no podía oír a la banda, podía verlo, con los ojos de su mente, exactamente como lo describía el hombre de la ventana con sus mágicas palabras.

Pasaron días y semanas. Una mañana la enfermera de día entró con el agua para bañarles, encontrándose el cuerpo sin vida del hombre de la ventana, que había muerto plácidamente mientras dormía. Se llenó de pesar y llamó a los ayudantes del hospital para llevarse el cuerpo. Tan pronto como lo consideró apropiado, el otro hombre pidió ser trasladado a la cama al lado de la ventana.

La enfermera le cambió encantada y, tras asegurarse de que estaba cómodo, salió de la habitación. Lentamente, y con dificultad, el hombre se irguió sobre el codo, para lanzar su primera mirada al mundo exterior; por fin tendría la alegría de verlo él mismo. Se esforzó para girarse despacio y mirar por la ventana al lado de la cama... y se encontró con una pared blanca. El hombre preguntó a la enfermera que podría haber motivado a su compañero muerto para describir cosas tan maravillosas a través de la ventana.

La enfermera le dijo que el hombre era ciego y que no habría podido ver ni la pared, y le indicó: "Quizás sólo quería animarle a usted".


Es una tremenda felicidad el hacer felices a los demás. La felicidad, cuando se comparte, es doble. Si quieres sentirte rico, sólo cuenta todas las cosas que tienes y que el dinero no puede comprar.

"Hoy" es un regalo, por eso se le llama "el presente"

Extret de "  Reflejos de Luz"

dilluns, 10 de setembre de 2012

LA CLAU DE LA VIDA

Aquesta cançó m'encanta per l'energia, il.lusió, força ...... pels ànims que transmet!!!
La melodia s'aprèn ràpid i el missatge és molt bonic!!!!
Espero que us arribi com a mi i com diu en algun moment..... NO DEIXEU DE SOMNIAR!!!!

dilluns, 20 d’agost de 2012

L’ordre dels factors altera el producte

Saber comunicar és tot un art!!!! 
<< Ja fa uns anys, dos sacerdots d’ordes religiosos diferents – que s’havien fet molt bons amics al seminari – es van trobar en una nova destinació. Tots dos eren fumadors empedreïts, però els rosegava el dubte de si podien barrejar les seves tasques esclesiàstiques amb el seu vici compartit. Així que van decidir anar a consultar les seves inquietuds amb el bisbe, el superior en la jerarquia, per verificar si els estava permès fumar mentre pregaven a Déu.
Van decidir visitar-lo separadament. Així, el primer va entrar al despatx del bisbe i , una mica cohibit, li va preguntar si podia fumar mentre resava. Tot seguit va rebre una rotunda negativa, a més a més d’un sever retret per part del superior.
Compungit, va cedir el pas al seu amic, advertint-lo amb la mirada del resultat de l’entrevista. Va entrar llavors el segon sacerdot, i li va plantejar la mateixa pregunta que el seu company….. però canviant lleugerament la manera de formular-la.
-També s’ha enfadat amb tu? – li va preguntar el primer sacerdot quan el va veure sortir del despatx del bisbe.
-Al contrari, s’ha posat molt content- li va respondre el seu amic, somrient amb picardia.
Aclaparat, el sacerdot li va insistir:
-Però tu li has preguntat si podem fumar mentre resem?
-Sí- va contestar el seu company , i va afegir:
-Només he hagut de canviar una mica l’ordre de les paraules …., li he preguntat si podem resar mentre fumem.
                                Estils de vida Número 239
( La Vanguardia)

divendres, 25 de maig de 2012

El llibre de la felicitat

M'encanta i el vull compartir des d'aquí!!!!

Espero que també us doni aquesta dosi d'il.lusió, optimisme, confiança, energia, alegria.... tan important pel dia a dia!!!!

diumenge, 11 de març de 2012

Cita de la Mare Teresa de Calcuta

Per a recordar-ho tot sovint,

El dia més bonic: avui.
La cosa més fàcil: equivocar-se.
L'obstacle més gran: la por
El més gran error abandonar-se.
L'arrel de tots els mals: l'egoisme.
La distracció més bella: el treball.
La pitjor derrota: el desànim.
Els millors mestres: els nens.
La primera necessitat: comunicar-se.
La més gran felicitat: ser útils als altres.
El misteri més gran: la mort.
El pitjor defecte: el  mal humor.
L'ésser més perillós: el mentider.
El sentiment més roí: la rancúnia.
El regal més bonic: el perdó.
Allò que és més imprescindible: la llar.
La ruta més ràpida: el camí correcte.
La sensació més gratificant: la pau interior.
L'arma més eficaç: el somriure.
El millor remei: l'optimisme.
La més gran satisfacció: el deure complert.
La força més poderosa: la fe.
Els éssers més necessitats: els pares.
El més bonic de tot: l'amor.

divendres, 10 de febrer de 2012

El Bambú Japonès - Triomfar és un procés que demana temps i dedicació.

Fa uns dies vaig llegir aquest conte i em va encantar. Espero que us agradi  tant com a mi i la seva lectura suposi una dosi d'il.lusió, optimisme, paciència i perseverança

          No cal ser camperol per saber que una bona collita vol una bona llavor, un bon adob i un reg constant.

També és obvi que qui conrea la terra no es queda, impacient, davant la llavor sembrada i crida amb totes les seves forces: «Creix, maleït sia!»

Amb el bambú japonès passa una cosa força curiosa que no el fa apte per a impacients. Sembres la llavor, l'ado­bes i et preocupes de regar-la constantment. Durant els pri­mers mesos no passa res apreciable. En realitat, no passa res amb la llavor durant els set primers anys i, tant és així, que qualsevol conreador inexpert es convenceria que havia comprat llavors estèrils. No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes, la planta de bam­bú creix... més de trenta metres!

         Triga només sis setmanes en créixer? No! La veritat és que es pren set anys per créixer i sis setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers set anys d'aparent inactivitat, aquest bambú genera un complex sis­tema d'arrels que li permetran suportar el creixement que vindrà després.

        A la vida quotidiana, moltes persones tracten de tro­bar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l'èxit és simplement resultat del creixement interior i que aquest demana temps.

Potser per la mateixa impaciència, molts d'aquells que aspiren a resultats a curt termini abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta. És una tasca difícil convèncer l'impacient que només assoleixen l'èxit aquells qui lluiten amb perseverança i saben esperar el moment adequat.

De la mateixa manera, cal entendre que en moltes oca­sions haurem de fer front a situacions en què creurem que res no està succeint. I això pot ser extremadament frus­trant.
En aquests moments ( tots els tenim) , recordem el cicle de maduració del bambú japonès. I no llancem la tovallola!!!

       

Extret del llibre La Brúixola interior.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Creences, valors, pensaments,records, motius..... tot ens condiciona

L'ànima queda tenyida del color dels teus pensaments. Pensa solament en aquelles coses coherents amb els teus principis i que puguin suportar la més intensa llum del dia. El contingut del teu caràcter és la teva elecció. Dia a dia, el que elegeixes, el que penses i el que fas és en qui et converteixes. La teva integritat és el teu destí.... és la llum que guia el teu camí.
Heràclit


dimecres, 25 de gener de 2012

Per a recordar-ho quan ens ofenen

Viu com les flors 

- Mestre què haig de fer per no ofendre'm tant ?

- Viu com les flors.

- I com viuen ?

    Neixen en el fem però són pures i perfumades. Extreuen de l'adob pudent tot el que els és útil i saludable però no permeten que l’agror de la terra els taqui la frescor dels pètals. És just assumir la responsabilitat dels propis errors, però no és savi permetre que els defectes dels altres t'incomodin. És la seva responsabilitat i no la teva culpa. I si no és teva, no t'has de quedar l'ofensa. Exercita doncs, la virtut de rebutjar tot el mal que et ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé. Això és viure com les flors.
Extret del llibre " Sense ànim d'ofendre"
Jaume Soler
Mercè Conangla

diumenge, 15 de gener de 2012

Ara que hem començat un nou any

Ara que hem començat un nou any us vull regalar un moment de reflexió a través d’uns escrits que he trobat molt significatius i que ens ajudaran a ser millors persones i millors professionals en el nostre dia a dia.

M’estimo la vida!
I això s’encomana!
Protegeix els teus somnis!
Mai permetis que ningú et digui que el teu somni és un miratge!
Protegeix-lo i realitza’l!
Definir l’objectiu és clau per focalitzar-hi tota la creativitat, tota l’energia … i fer-lo realitat.
La decisió té un poder immens.
Decideix qui seràs, què faràs, com ho faràs, …
Simplement, decideix, i a partir d’aquí, l’Univers deixarà de barrar-te el pas.”

Will Smith (actor)

-I quan penses realitzar el teu somni?
Va preguntar el Mestre al seu deixeble.
-Quan tingui l’oportunitat de fer-ho.
Va respondre el deixeble.
El Mestre, llavors, li va contestar:
-L’oportunitat no arriba mai, l’oportunitat ja és aquí!

Anthony de Mello (sacerdot)