Coaching i intel.ligència emocional

Aquest any he realitzat dos cursos, un és Intel.ligència emocional, implicacions educatives i l'altre Introducció al Coaching, habilitats docents.
Les meves expectatives eren molt bones tant en l'un com en l'altre ja que sé que puc millorar la meva tasca docent i també créixer com a persona. Penso que val la pena compartir des d'aquí tot el que he après.
Referent el primer el que destacaria és el següent:
* Tothom pot aprendre a ser més intel.ligent emocionalment.És cert que es neix amb un potencial però és educable, per tant s'ha d'ensenyar i treballar. Es tracta d'una tasca que exigeix molta atenció i perseverança.
Entenem la intel.ligència com la capacitat d'entendre i comprendre, com la capacitat de resoldre problemes. El rendiment de les nostres activitats diàries depèn de l'atenció que els prestem així com de la capacitat de concentració que manifesten en cada moment. Ara bé a més per a tenir un bon rendiment cal tenir un estat emocional estable, una bona salut física o psíquica i un nivell d'equilibri personal.
Algú la defineix com " l'aptitud que ens permet recollir informació del nostre interior i del món que ens envolta, amb l'objectiu d'emetre la respota més adequada a les demandes que el viure quotidià ens planteja".
  "... La intel.ligència ha de governar les passions com el navegant governa l'embarcació, amb el timó i les veles..."
* Les habilitats emocionals bàsiques són:

Autoconeixement :

És fonamental per a aconseguir progressar en la intel.ligència emocional conèixer-se bé, fer una sincera autoavaluació - opinions nostres i dels altres - i concretar un pla de millora personal i anar-lo revisant.
El poder del coneixement d'un mateix. Si coneixem els nostres punts forts i els nostres punts dèbils i en som conscients, ens serà molt més fàcil arribar a com volem ser ( missió i valors). Des d'aquí podem fer un pla de millora i progressar en la intel.ligència emocional.


Autocontrol:

El secret de l'autocontrol està en adonar-nos ràpidement de les emocions i saber-les dirigir en lloc de deixar que elles ens dirigeixin a nosaltres.
La sal de la vida són les emocions ( sentiments) . Cal subordinar-les als nostres objectius, no hem d'estar dominats per elles però sí que ens hem de servir d'elles per a ser més perseverants i aconseguir els nostres objectius. Hi ha una frase que diu " Quan puguis posar nom, paraules al què sents, aleshores t'apropiaràs d'això ".
No podem camviar la manera de sentir, el que es sent es sent. Però sí que podem decidir què farem quan ens sentim així. Mitjançant l'entrenament de l'habilitat de l'autocontrol podem ser amos del temps de durada de les nostres emocions i de la seva intensitat tot manejant emocions conflictives per a un ideal major ( la nostra missió i els nostres valors).

Automotivació: 

És el motor i alhora el combustible que ens permet funcionar i seguir cap endavant il.lusionats darrera de la nostra Missió i respectant els nostres valors.

També Nietzsche ens diu que si tenim un perquè podem suportar qualsevol com. Molt important doncs saber què volem ser, què volem fer, si ho tenim molt clar ens serà més fàcil caminar cap a l'objectiu encara que les circumstàncies no siguin favorables.


 Empatia
Les persones més dotades per a les relacions humanes són aquelles persones que observen els sentiments dels altres, els saben reconèixer, els saben preveure i els saben estimular.
Hi ha gent que ho té de manera innata però també es pot aprendre.



 Habilitats socials:Optimisme
Goleman ens diu que l'optimisme és una actitud emocional intel.ligent.  Es pot aprendre.Cal fixar-nos en com pensem.
"Els que deixen de fixar-se en la pols que la criada no ha tret, en les patates que no ha cuinat o en el sutge que l'escuraxemeneies no ha escurat ..... notaran que la vida és molt més agradable que quan es sentien constantment preocupats o irritats per aquestes coses "
Russell, 1930

I ja per acabar us escric una història per a pensar:

Un moment de positivisme

En Jerry era el tipus de persona que ens encantaria odiar. Sempre estava de bon humor i sempre tenia alguna cosa positiva a dir:
Quan algú li preguntava com li anava responia: " Si pogués estar millor, tindria un germà bessó"

Era un gerent únic perque tenia diverses cambreres que l'havien seguit de restaurant en restaurant. La raó per la qual les cambreres seguien a en Jerry era per la seva actitud. Ell era un motivador natural: si un treballador tenia un mal dia, en Jerry li feia veure el costat positiu de la situació.
Veure aquesta actitud realment em va causar curiositat, així que un dia vaig anar a buscar a en Jerry i li vaig dir:
-No ho entenc... no és possible ser una persona positiva sempre .... com ho fas?
En Jerry va respondre:
_ Cada matí em desperto i em dic a mi mateix: " Jerry, tens dues opcions avui; pots triar estar de bon humor o pots triar estar de mal humor... llavors trio estar de bon humor. Cada cop que succeeix alguna cosa dolenta, puc triar entre ser una víctima o aprendre'n alguna cosa. Trio aprendre'n alguna cosa. Cada cop que algú s'acosta a mi per queixar-se puc acceptar la seva queixa o puc assenyalar-li el costat positiu de la vida, trio el costat posititu de la vida.
-Sí , és clar - vaig respondre - però no és tan fàcil... ( protesta).

- Sí que ho és , va dir en Jerry, tot en la vida són eleccions. Quan treus tota la resta, cada situació és una elecció. Tu tries com reacciones a cada situació. Tu tries com la gent afectarà el teu estat d'ànim. Tu tries estar de bon humor o de mal humor. Resumint: TU TRIES COM VIURE LA VIDA ".
Vaig reflexionar sobre el que em va dir en Jerry.
Poc temps després vaig deixar la indústria dels restaurants per inicar el meu propi negoci, d'aquesta manera, vaig perdre el contacte amb en Jerry, tot i que sovint pensava en ell, sobretot quan havia de fer una elecció en la vida i reaccionar davant d'ella.
Anys més tard, em vaig assabentar que en Jerry va fer una cosa que mai s'ha de fer en el negoci dels restaurants. Un matí va deixar oberta la porta del darrere del seu negoci i el van assaltar tres lladres armats. Mentre intentava obrir la caixa forta, la seva mà, tremolant pel  nerviosisme, va relliscar i va perdre la combinació. Els assaltants, presos pel pànic, l i van disparar.  Amb molta sort, algú el va trobar aviat i el va portar d'urgències a una clínica. Després de divuit hores de cirurgia i setmanes de teràpìa intensiva, en Jerry va ser donat d'alta, tot i que encara tenia fragments de bala al cos.
Vaig trobar en Jerry sis mesos després de l'accident i quan li vaig preguntar com estava, em va dir:
- " Si pogués  estar millor tindria un germà bessó".
Li vaig preguntar també què havia passat per la seva ment quan el vam assaltar, i em va contestar:
-El primer que em va venir al cap va ser que havia d'haver tancat amb clau la porta del darrere. Quan estava estirat a terra vaig recordar que tenia dues opcions: podia triar viure o podia triar morir. Vaig triar viure.....
-No vas sentir por? Li vaig preguntar. En Jerry va continuar:
Els metges van ser genials, no van deixar de dir-me que tot aniria bé. Però quan em van portar al quiròfan i vaig veure les expressions en la cara dels metges i infermeres em vaig espantar.... podia llegir en el seus ulls: Aquest home és mort !!! Llavors vaig saber que m'havia de posar en acció....
- Què vas fer? Li vaig preguntar
- Bé , un dels metges em va preguntar si era al.lèrgic a alguna cosa i respirant profundament vaig cridar " Sí, a les bales !!... mentre reien vaig dir. "Estic triant viure.... vull que m'operin com si fos viu, no mort".
En Jerry va viure gràcies als metges, però també a la seva actitud. Vaig aprendre que cada dia tenim l'elecció de viure plenament. L'actitud, en acabat, ho és tot.


Referent al coaching, destaco el següent:
1a sessió:
Es tracta d'aprendre a saber alliberar el potencial d'una persona i encaminar-lo perquè millori tant personalment com professionalment.
És a dir saber quin és el nostre potencial i aprofitar-lo el màxim per aconseguir els nostres objectius, tant personals com professionals.
Es basa en el mètode Socràtic i en l'art d'aprendre a aprendre.
Vam definir les capacitats i habilitats que ha de tenir un docent. A partir d'aquí ara hem de fer la primera activitat que consisteix en autoanalitzar-nos per saber quines són les nostres fortaleses i les nostres debilitats, d'aquesta manera podrem fer un pla de millora .

En la segona sessió vam treballar l'estrès.
Primer vam parlar del concepte en sí. Diferència de l'eutrès ( estrès positiu ) i del distrès ( estrès negatiu) .
També dels riscs de la nostra feina, com a docents ( burnout, mobbing - bullying...)
Els trets que fan que una persona es mostri més resistent davant l'estrès:
S'adapta als canvis ( adaptabilitat)
Els problemes no són obstacles, són oportunitats.
Confiança
Creuen en el que fan
Recolzament  ( companys de feina, amics, familiars...)

Vam finalitzar la sessió dient aspectes que ens estressen a la feina. L'objectiu és poder-los millorar. Si cadascú millora personalment,  el centre també millora. Tots hi sortirem guanyant.

De la tercera sessió vull destacar el següent:
Hi ha dos emocions que no serveixen per a res. La culpa ( ens remet al passat) i la preocupació (ens avança al futur). Penso en aquella cita que ara no recordo de qui és però que diu així " lo que se resiste, persiste. Lo que se accepta, se transforma".

Vam treballar les tècniques per afrontar al dia a dia. De manera que es classifiquen en 4 grans grups, les generals que es refereixen els hàbits saludables; les cognitives entenent-les com el control de les emocions, els pensaments positius....; les fisiològiques respiració, relaxació entre altres  i les conductuals tot el que són habilitats socials com autocontrol, assertivitat....

També vam parlar dels tipus de pensaments. Hi ha els pensaments irracionals és a dir tots aquells pensaments que no tenen a veure amb la realitat perquè l'hem subjectivat com per exemple la vida és cruel, la gent és dolenta.... i els pensaments racionals, els lògics i consistents a la realitat.

Vam tancar la sessió recalcant el poder del llenguatge intern i dels pensaments positius com per exemple tot anirà bé; calma, ja trobaré una solució...; tot passa; dona't temps...